A l’edat Mitjana, la majoria de les poblacions tenen un origen religiós: Sant Feliu de Guíxols nasqué al voltant del seu monestir i Santa Cristina d’Aro i Fanals al voltant de la seva església.
A Castell d’Aro el que vigilà i conduí les seves primeres passes per la vida, no fou un campanar amb la seva església, fou un castell amb la seva torre de defensa. Els nostres orígens no són religiosos, són militars. Foren els primers soldats i cavallers, que construïren les primeres cases a l’entorn del Castell de Benedormiens per tal d’allotjar les seves famílies, descansar quan no estaven de servei, poder refugiar a la família a dins del castell quan la vall era atacada i viure a prop de la fortalesa per posar-se al servei dels seus comandaments per defensar la Vall d’Aro quan era atacada.
Però ben aviat trobaren a faltar l’església i el cementiri per a donar sepultura als primers morts del poble. Darrera del castell, construïren una petita capella i delimitaren un espai per a cementiri sobre un solar que cedí Bernat Gausfred i que fou inaugurada l’últim dia de l’any 1068 tal com consta a L’Acta de Consagració de l’Església de Santa Maria de Castell d’Aro.
L’església no es fiava dels nostres orígens civils i ens posà sota la tutela i vigilància de la Parròquia de Santa Cristina i no fou fins ben entrat el segle XVII que ens donaren la independència. Acabada la guerra civil l’any 1940, es modificaren els límits parroquials, fent-los coincidir amb els municipals, ja que la parròquia de Santa Cristina arribava fins a les parets del barri de Roquissar. El barri de Canyet fins l’any 1940 pertanyia al municipi de Castell-Platja d’Aro i a la parròquia de Santa Cristina.