castell_daro_memoria

La Vall d’Aro es troba situada entre el massís de les Gavarres i el massís de Cadiretes, també conegut amb el nom d’Ardenya o de Sant Grau. Inicialment estava formada per Castell-Platja d’Aro, S’Agaró, Sant Feliu de Guíxols i Santa Cristina d’Aro. (Tota la vall del riu Ridaura).

Va ser a partir del Segle IX que es va iniciar el repoblament dels seus territoris un cop recuperats dels atacs dels sarraïns i els primers colonitzadors foren pagesos.

El Castell de Benedormiens, origen de la vila de Castell d’Aro, apareix documentat per primera vegada l’any 1041, quan les autoritats religioses, els nobles i cavallers del territori, és a dir, la comtessa Ermessenda de Carcassona (vídua Ramón Borrell Comte de Barcelona), el seu germà Pere Roger de Girona, Gausfred, l’abat Landric d’el Monestir de Sant Feliu de Guíxols i la dona de Gausfred, sembla que com copropietaris del castell, van acordar lliurar al Monestir de Sant Feliu de Guíxols la custòdia del castell amb l’obligació de protegir de les incursions dels musulmans tot l’extens territori sota la seva influència que comprenia tota la Vall d’Aro. Al voltant del castell s’hi va anar formant el poble mentre que les masies més allunyades es van anar fortificant i en algunes s’hi van construir torres de defensa que servien pel control i aïllament dels atacs.

El 1099 se li va cedir el castell a Ramón Gausfred i en 1197 l’abat del Cenobi de Sant Feliu de Guíxols ho donà a Guerau de Lledó. L’any 1462, el castell es va incendiar en motiu de la Guerra dels Remences i l’any 1879 una explosió accidental va acabar de destruir la fortalesa. Actualment, quasi no queden restes de l’edificació original. Entre els segles XVII i XVIII, s’hi van fer obres de reforma.

L’actual situació administrativa dels pobles de la Vall d’Aro, data des de l’any 1858 quan, després d’haver format part d’un únic municipi, Santa Cristina d’Aro, Solius, Romanyà i Bell-lloc es separen de Castell d’Aro i Fenals d’Aro. El 1962 es produeix el canvi de l’Ajuntament del nucli històric de Castell d’Aro cap a Platja d’Aro i el canvi de nom de Fenals d’Aro per Platja d’Aro.

L’any 1970 l’Ajuntament, propietari del Castell de Benedormiens de Castell d’Aro, encarrega la primera restauració. Se’n conserva la part més antiga, del Segle XII, la més propera a l’església. L’any 1983, les sales del castell s’habiliten per fer-hi exposicions.

L’any 1995, el nucli antic de Castell d’Aro conjuntament amb la urbanització històrica de S’Agaró i el seu camí de ronda, van ser declarats oficialment Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya.

Castell d’Aro té un nucli antic amb cases que mostren elements arquitectònics dels Segles XV al XVIII. Al costat del castell hi ha l’església parroquial. L’edifici actual, però, no conserva pràcticament res dels seus inicis i és una construcció gòtica tardana amb façana barroca.

En altres èpoques, el Castell havia estat utilitzat com a escola, ajuntament i jutjat. Actualment el Castell de Benedormiens és seu d’importants exposicions i esdeveniments de la cultura tradicional del municipi. El castell té 5 sales que porten noms de personatges històrics relacionats amb la història del castell. Alguns dels darrers noms més destacats que hi han exposat, entre molts altres són Jaume Malaret, Modest Cuixart, Navarro Vives, Lluís Llongueras o Salvador Dalí. Es pot visitar els dies en que hi ha obertes les exposicions d’art o bé realitzant la visita guiada al nucli antic de Castell d’Aro, que inclou també en el recorregut el Museu de la Nina de Castell d’Aro.